Bona nit! Comencem el Va com va. Va de
llibres! Un espai conduït per Albert Ventura i Agnès Toda per parlar de
literatura catalana, sobretot, però no només d’això; farem el que voldrem i hi
parlarem, també, d’altres aspectes de la cultura catalana o d’alguna de més
enllà quan ens vingui de gust, perquè, és clar: “Va com va, va com volem”;
doncs, això, farem el que voldrem i també el que voldreu vosaltres, perquè
estem oberts a propostes i a intervencions. Si voleu podeu recomanar-nos
llibres o actes, o dir-nos el que us vingui de gust. Podeu fer-ho a través de: vacomvavadellibres@gmail.com. I també
ens podeu seguir a través del Facebook i a través del nostre blog:
vacomvavadellibres.blogspot.com. Aquest programa pretenem que sigui el vostre
programa, sigueu més o menys lletraferits.
El programa s’emetrà els dimarts a les 9 del vespre i
us acompanyarem durant mitja horeta. Si no, podeu escoltar-nos en aquest horari,
recordeu que sempre podeu recórrer al podcast.
Cada dia tractarem un tema diferent amb gent que
tingui alguna cosa a dir en aquest àmbit. I avui, és clar, per començar el
programa, parlarem sobre l’Ovidi, a qui en devem el títol. I l’agafem d’ell
perquè ens agrada la seva irreverència i la seva manca de diplomàcia, i perquè
volem dir les coses pel seu nom i fer-ho en clau de Països Catalans. I per
recordar-ne l’esperit avui entrevistarem Núria Cadenes i Jordi Tormo, que ens
l’han volgut tornar a la memòria amb L’Ovidi, en el primer cas, i Ovidi
Montllor. Un obrer de la paraula, en el segon; i amb Cesk Freixas, que n’ha
versionat temes. Després encara parlarem
amb la Marta Serra que, des de la Catalunya Nord, ens farà algunes propostes de
lectura.
Doncs, parlem de l’Ovidi aquell cantant que no va
saber callar mai, ni fins quan la malaltia ja li minvava les forces i la veu, i
que sempre ho va fer amb paraules clares i contundents, també quan molts ja no
ho feien perquè amb la suposada democràcia alguns van deixar enrere les lluites
antigues que encara calia afrontar perquè només estàvem vivim un procés cap a
la democràcia maquillat; per això, al final, encara deia:
...saben que, almenys jo, moriré matant,
professionalment parlant. A mi no em conformarà que em deixin en un racó. No em
conformaré amb el raconet.
Malgrat ser un cantant que ja no podia cantar va
continuar sent fidels als seus ideals d’esquerres com es pot veure en les seves
diverses cançons i és especialment significatiu el que en va dir Toti Soler:
Estimat
Ovidi,
En
resposta a la cançó que em vas dedicar: «Què et sembla, Toti?», t’he de dir que
la situació no ha canviat gaire; en tot cas ha empitjorat. L’eco no torna, o
torna molt poquet, i tal com tu deies: «Sense ell se’ns va morint el fet de
viure: a mi la veu, i a tu els dits de la música.»
Quina
raó tenies, Ovidi. També deies: «Poca ventura, amic en l’aventura de ser-ne
conseqüents i esperar l’eco.»
Quan
no hi ha eco un comença a dubtar de si valia la pena de lluitar tant, perquè un
es troba sol com un mussol i va veient com els nivells de qualitat van baixant
cada cop més.
Però
no et preocupis, Ovidi, no canviaré el meu tarannà i seguiré treballant i
lluitant per les coses que considero importants: la pau, l’amor, la justícia,
la llibertat i les coses que, tu i jo i molts més, estimàvem i estimem.
Per
acabar et diré que et trobo per tots els racons de casa; llistes de cançons,
fotos, escrits, cartes, i sobretot la meva memòria, vint-i-sis anys de
recitals, viatges, assajos, vacances, i que sempre et sentiré molt a prop, com
un germà gran i savi.
El
teu home de sucre i sal.
O
el que en va dir Vicent Andrés Estellés:
Els feies nosa
Els
feies nosa, Ovidi. Les medalles
que
et van penjar en preveure el darrer dia
no
eren per tu.
Era
a la malaltia
a
qui agraïen aquells ninots de falles
els
seus serveis.
La
porca malaltia
que
els feia netament la feina bruta.
I
com somreien per dins, els fills de...
I
quins somriures podrits d’hipocresia.
No
ho van entendre pas; la teva riba
serà
el demà. Les albes que vas veure
no
les veuran ells mai.
I
el nostre deure
és
escampar la teva cendra viva. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada