Ja som aquí una altra vegada, avui per parlar de música, que
és una altra manera de parlar de llengua. En parlarem amb Carla González i
parlarem de la nostra música, i dels lligams establerts amb la música basca. La
Nova Cançó arriba al País Basc i comença, així, un vincle que s’allarga en el
temps. En vols saber més? Doncs, no te’n vagis!!
Després de parlar-ne amb la Carla, continuo jo parlant-me
amb vosaltres, fins que s’escoli el temps, perquè, és clar, com hem pogut
copsar aquest tema donaria per molt. Mikel Laboa en néixer la Nova Cançó a Catalunya
estava treballant a Barcelona i pensa que aquesta idea és molt bona i se l’ha
d’endur al seu país. D’aquesta manera comença un vincle que ja no s’acabarà.
D’aquell moment, en ple franquisme, trobem alguns diàlegs que val tenir en
compte.
-Raimon canta: País Basc – A un amic d’Euskadi
-Guillermina Motta canta: A un amic del País Basc
-Lluís Llach canta: Campanades a morts, per recordar els fets del 3 de març de 1976 a Gasteiz.
Al seu torn:
-Guillermina Motta canta: A un amic del País Basc
-Lluís Llach canta: Campanades a morts, per recordar els fets del 3 de març de 1976 a Gasteiz.
Al seu torn:
-Mikel Laboa canta Salvador Espriu
-Xabier Lete canta: Cançó a Catalunya
-Xabier Lete canta: Cançó a Catalunya
Com que la majoria de les cançons ja són prou conegudes, us
llegeixo només la de Guillermina Motta i Xabier Lete.
Saps? M'agrada el teu país,
els prats tan verds,
d'un verd que mai no és igual
i l'herba humida
i el mar que lluita sempre
i la grisor del cel.
Saps? La teva gent m'agrada,
la mirada noble
i el parlar tan dur i tan dolç
i l'esperança encara viva
després de tanta lluita,
després de tant dolor.
Saps? Tu m'agrades,
el teu aire inquiet,
i el teu cor que se't fon a les mans
i aquest voler estar sempre
en tot, com els grans homes
o els infants.
Saps? El teu país
s'assembla al meu país.
Saps? La teva gent
és com la meva gent.
Saps? M'agrades
perquè ets com ets...
Saps? El teu país
s'assembla al meu país.
Saps? La teva gent
és com la meva gent.
Saps? M'agrades
perquè ets com ets...
Cançó a Catalunya
(1978) (Xabier Lete)
Terra jove de vells germans,
reconeguda en lluita,
que voldríem trobar-la gran,
ja que petits som.
De tu ens arriba el dia,
el sol càlid acaronador
que sorgeix de la mar llunyana.
Tu ets la nostra altra pàtria,
l’estimada propera casa,
ets el nostre llindar en la frontera de la saviesa;
ets l’espai on buscaria ser-hi acollit
si algun dia hagués de marxar del meu país.
Oh Catalunya!
Des d’aquesta mar fosca i tenebrosa
em tens atent a la teva gran llum,
amb els ulls oberts i el cor dispost.
Els anys i els segles,
en tu, són duració;
Acompanya’ns aviat a la nova llibertat anhelada.
No ets llodriguera d’avars,
sinó terra d’esforçats treballadors,
ets el germà sensat d’aquesta petita Euskadi.
La teva presència protectora
allunya la meva por a la mort,
perquè la teva fusta
és de les que mai es desfan en cendra.
Oh Catalunya!
Terra jove de vells germans,
reconeguda en lluita,
que voldríem trobar-la gran,
ja que petits som.
De tu ens arriba el dia,
el sol càlid acaronador
que sorgeix de la mar llunyana.
Tu ets la nostra altra pàtria,
l’estimada propera casa,
ets el nostre llindar en la frontera de la saviesa;
ets l’espai on buscaria ser-hi acollit
si algun dia hagués de marxar del meu país.
Oh Catalunya!
Des d’aquesta mar fosca i tenebrosa
em tens atent a la teva gran llum,
amb els ulls oberts i el cor dispost.
Els anys i els segles,
en tu, són duració;
Acompanya’ns aviat a la nova llibertat anhelada.
No ets llodriguera d’avars,
sinó terra d’esforçats treballadors,
ets el germà sensat d’aquesta petita Euskadi.
La teva presència protectora
allunya la meva por a la mort,
perquè la teva fusta
és de les que mai es desfan en cendra.
Oh Catalunya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada